Burriac Cafè

Historia

Creuaràs la porta i sense voler et posaràs a cantar (encara que sigui
mentalment) l'himne no-oficial de la nostra pàtria, la pàtria que tots tenim
a les nostres sabates. Cantaràs allò de "Oh, benvinguts, passeu, passeu".
Aquella melodia inequívoca dels llocs on et sents feliç, aquells llocs on
tornes a ser un infant, un adolescent o a descobrir el que sigui. Holly
Goligthly a "Desayuno con Diamantes" ho descrivia com aquells llocs on rés de dolent et
pot passar. Es així, i així volem que sigui, perquè la gent del Burriac
Cafè porta dècades (i això es diu ràpid) fent que la gent se senti feliç
escoltant música i combinant begudes amb tertúlia. Com un cargolet lent
però segur (pelut als seus inicis i savi ara pel camí ja fet) fins arribar aquí, i avui.
Us ofereixen el millor que tenen, les ganes, l’amor i el servei. Hi haurà
música, hi haurà destil·lats, hi seran ells (els entusiastes de l'entreteniment),
però els fa falta el més bàsic. Vosaltres. Els que fareu que això
es torni casa vostra. Perquè... , "casa meva es casa vostra, si és que hi ha
cases d'algú". Benvinguts al Burriac cafè. (Miqui Puig)