C.E. Lleida Llista Blava - Hoquei Patins i Patinatge Artístic

Sobre Nosotros

Horari d'atenció:
Dimarts i dijous de 18.00 a 20.00 h

Historia

El club fou fundat amb el nom de Lista Azul el 6 d'abril de 1951 per un grup d'amics lleidatans que havien practicat diferents esports mentre cursaven el batxillerat. Molts d'ells eren, en aquell moment, destacats comerciants de Lleida. Ramon Barrufet va ser el soci número 1 i el primer president de l'entitat. Posteriorment la presidència passà a Manolo Fregola Suñé, al temps que s'inaugurava la pista del Cervantes, que esdevindria l'escenari de la primera temporada federativa del Llista Blava i de l'hoquei lleidatà.

El 1952 la pista de joc es traslladà al Frontó Lleida, amb aforament de 1.800 localitats. La temporada 1956-1957 el Llista Blava debuta a la Primera Divisió de l'hoquei patins espanyol on es mantindrà fina la 1959-1960

Només un any després, el 1961, l'equip retorna a la Divisió d'Honor. Aqell mateix any les instal·lacions del Frontó Lleida desapareixen i el Llista Blava es veu obligat a jugar de nou a la pista descoberta del Cervantes, la qual cosa provoca una davallada important en l'assistència de públic als partits. La manca d'incentius i motivacions provoca que l'equip hagi de disputar la promoció de descens i torni a perdre la categoria.

El 1966 l'equip juga al velòdrom del Camp d'Esports. Posteriorment, el 1983 el Llista Blava comença a jugar al pavelló cobert de la Bordeta, després de disset anys jugant a la pista descoberta de la carretera d'Osca.

El 1993 es va catalanitzar el nom del club i el 1996 amb motiu del 45è aniversari es va organitzar la primera Gran Patinada de Lleida.

L'any 2000 el Llista Blava assoleix l'ascens a la Divisió d'Honor de l'hoquei espanyol i en les següents temporades es consolida com un dels grans, es trasllada a la pista del Pavelló Onze de Setembre i debuta en competició europea a la Copa de la CERS.

L'any 2005, després d'una temporada molt dolenta i d'un bon grapat de derrotes a l'esquena, el Lleida Llista Blava torna a baixar a primera divisió, abandonant així la Divisió d'Honor, situació a la que cal sumar-hi una desastrosa balança econòmica.

La següent temporada, però, l'equip torna a ascendir a la Divisió d'Honor, amb una plantilla completament renovada i un cos tècnic motivat per tal de mantenir la categoria. De moment, però, els resultats (ni esportius ni econòmics) no semblen acompanyar.