Castellers des de 1801, camisa vermella i pantalons blancs, els colors de Valls i també els colors de la passió i l'esperit de lluita. Vine i gaudeix!
La Colla dels Menestrals, l’origen dels castells
Els castells neixen a Valls, la seva ciutat bressol, i la Colla Joves Xiquets de Valls n’és l’origen. La història es remunta a l’any 1801, quan per les Festes Decennals de la Candela ballà per primer cop a Valls el Ball de Valencians vallenc alcoverenc, amb la participació del vallenc Jaume Batet Espelt, De les Anxanetes. Un dels seus dos fills, en Josep Batet Llobera, fou qui, l’any 1813, es desvinculà del Ball de Valencians i creà la Colla dels Menestrals.
La Colla dels Menestrals, de tendències progressistes contraposades a l’absolutisme de la Colla dels Pagesos, va protagonitzar tota una revolució en la tècnica d’alçar construccions humanes. Aquesta evolució va deixar enrere les construccions típiques del Ball de Valencians per donar forma al que avui coneixem com a castells. Així, el 3 d’abril de 1814, la Colla dels Menestrals va oferir al pati del castell de Valls la primera actuació castellera documentada de la història. Tan sols cinc anys més tard, el 17 de juliol de 1819, la Colla dels Menestrals descarregaria el primer castell de vuit documentat de la història.
La Roser i l’època d’or
Mentre els castells es consolidaven, l’any 1840 la nostra colla va passar a anomenar-se Colla de la Roser. Fou uns anys en què s’assoliren les primeres grans gestes castelleres. La mateixa colla descarregaria el 1851 a Tarragona el primer castell de nou de la història, el tres de nou net o sense folre. Així nasqué la primera època d’or dels castells, durant la qual la colla va assolir altres grans fites, fins fa poc totalment impensables, com el dos de vuit sense folre, el quatre de nou sense folre carregat, el pilar de set sense folre, el pilar de vuit amb folre i manilles i, entre d’altres, el tres de vuit aixecat per baix.
La Colla Nova dels Xiquets de Valls
El 1876, en finalitzar la tercera guerra carlina, i per trencar amb l’enfrontament social latent entre liberals i carlins, la colla es va anomenar Colla Nova dels Xiquets de Valls, nom arrelat als nous temps i a les idees renovadores de la colla. L’època d’or i de grans castells, amb construccions colossals com el quatre de nou sense folre carregat i el tres de nou sense folre descarregat, continuà fins al 1889, en què s’inicià el període conegut com a Decadència.
Malgrat alguns èxits, com el primer pilar de sis del segle XX el 1903 a Vilafranca, la baixada de nivell fou generalitzada. No obstant això, la colla va continuar treballant i en els anys 30 va protagonitzar la gran revifalla. Vinculada al progrés i a aquella nova República, la Colla Nova tornà a carregar el pilar de sis i va carregar els dos primers tresos de vuit del segle. La progressió era bona i descarregar aquest castell era només qüestió de temps. La guerra, però, estroncà tots els somnis.
De la unificació a la Muixerra
El nou ordre franquista va ordenar el 22 de gener de 1939 la unificació de les dues colles sota el nom de Xiquets de Valls. Aquesta situació s’allargà fins al 1947, quan va retornar la dualitat vallenca de colles. Tot i no poder recuperar el seu nom històric, l’esperit i els castellers de la Colla Nova van continuar fent castells amb el nom de La Muixerra, i amb el quatre de vuit com a castell insígnia. Després d’uns anys de lideratge, i amb altres fites destacades com carregar de nou el tres de vuit, el primer del segle a Valls, la colla va patir una regressió als anys 60, que culminà amb l’aturada de l’activitat de la colla l’any 1964.
La Joves Xiquets de Valls, història i renovació
L’aturada, però, no va durar pas gaire. Els anys 70 van portar aires de canvi i també ganes renovades als antics i nous castellers. La colla, encara sense nom, actuà novament per les Festes de la Candela de 1971. Finalment, Colla Joves Xiquets de Valls, lligat als antics noms de la colla, fou el nom escollit per començar aquesta nova etapa. L’ascens, amb tota l’empenta del jovent i l’experiència dels veterans, fou excepcional. El 1972 ja es carregava el primer quatre de vuit i el 1980 es guanyava el primer Concurs de Castells de Tarragona de la democràcia. La colla participà en el tret de sortida de la nova època d’or dels castells descarregant el primer cinc de vuit del segle per Santa Úrsula del 1981.
Per Santa Úrsula de 1986 la Colla Joves va assolir una altra fita històrica descarregant el primer tres de nou amb folre del segle XX. El lideratge de la Joves era inqüestionable i guanyava tres edicions consecutives del Concurs de Tarragona els anys 1988, 1990 i 1992, aquest darrer amb la primera tripleta màgica del segle.
La colla carregaria el dos de nou amb folre i manilles per Santa Teresa de 1994. Els èxits se succeirien amb el cinc de nou, carregat l’any 1998, i el primer quatre nou net carregat de la història a Valls el 1999. Aquest mateix castell es descarregaria l’any següent per Sant Fèlix, el mateix any que al Vendrell es descarregà també el dos de nou amb folre i manilles.
L’any 2004 la colla va carregar el primer dos de vuit net de la història a Valls, millor castell carregat en aquest plaça. Aquesta progressió culminaria l’any 2012, amb una diada de Santa Úrsula amb el cinc de nou amb folre, el nou de vuit i el quatre de nou net carregat. Una diada impressionant que encara seria superada l’any següent, amb el cinc de nou, el primer quatre de nou net descarregat de la història a Valls i el primer pilar de vuit carregat de la colla. Una diada èpica, la millor que ha vist mai la ciutat bressol dels castells.
Agregue este mapa a su sitio web;
Utilizamos cookies y otras tecnologías de seguimiento para mejorar su experiencia de navegación en nuestro sitio web, mostrarle contenido personalizado y anuncios dirigidos, analizar el tráfico de nuestro sitio web y comprender de dónde provienen nuestros visitantes.. Política de privacidad