Comparsa Moros Espanyols
En gojós vers i anhel, arriades les grímpoles de la festa, després de la celebració de l’acte sacramental de creus i llunes de 1920, va brollar en un grup d’ànimes ennoblides, el somni de formar una nova comparsa.
Aquells dies del 27, 28, 29 i 30 d’agost, de la representació de la gesta van ser els seus últims davall l’arc de Sant Martí de músiques, paraules i fervors amb els abillaments kàbiles. Davant ells, en aurora de bonança i amb l’amor a l’ adolorida faç del Santíssim Crist de l’ Agonia, tot un eufòric somni de joioses emocions dibuixava el seu perfil, és la que dia a dia els indicaria el camí d’un nou festí. Cada matí creixia i alimentava els seus desitjos que prompte van tindre en la Societat de Festers presidida per José Ma. Selva Escolano, ressò i aplaudiments. Cançons i melodies van ser entonades en travessar el portal de la festa aquells cors als quals també va pertànyer algun component de la comparsa de Biscaïns, nascuda per al festeig en 1913 i que no va arribar a assaborir els feliços anys vint, i la iniciativa dels quals els va obrir una nova vida dins de les seues pròpies vides no eximeix de preocupacions, desvetllaments, desassossecs i temors que a poc a poc van vèncer.
Agregue este mapa a su sitio web;
Utilizamos cookies y otras tecnologías de seguimiento para mejorar su experiencia de navegación en nuestro sitio web, mostrarle contenido personalizado y anuncios dirigidos, analizar el tráfico de nuestro sitio web y comprender de dónde provienen nuestros visitantes.. Política de privacidad