Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona

Sobre Nosotros

Fundació privada de caràcter benèfic.
L’obra social de la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona, seguint la seva missió, es desenvolupa incidint en dos àmbits educatius: el benèfic i assistencial, i el cultural.

Historia

L´orígen de la Casa de Misericòrdia es remunta a l´any 1581, quan el seu fundador, el sacerdot i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Diego Pérez de Valdivia, consternat per el gran nombre de persones pobres que hi havia als carrers de la ciutat sense sostre on allotjar-se, va obtenir l´ajut del Consell de Cent, per a fundar un asil en la Casa dels Àngels. Aquest asil adoptaria poc després, el 24 de febrer de 1584, el nom d´Hospital de Nostra Senyora de la Misericòrdia. L´any 1684 es va singularitzar l´activitat d´aquesta institució, en acordar el Consell de Cent que la seva dedicació es concretés en l´acolliment de "donzelles necessitades d´ampar". Aquesta ha estat l´obra social que des d'aleshores ha centrat l´activitat de la Casa de Misericòrdia; fent palesa durant més de quatre-cents anys de treball la seva voluntat de servei i solidaritat amb les persones necessitades.

A finals del segle XVIII, l’entitat canvià el seu nom pel de Real Casa de Hospicio y Refugio de Barcelona, nom que mantindria fins l’any 1804. Aquesta nova denominació es correspon amb l’etapa de màxim dinamisme de la institució. En aquest període, la diferència més visible fou la ubicació d’homes i dones en edificis separats: els homes es traslladaren al Col·legi Tridentí i les dones, el col·lectiu més nombrós, romangueren a l’edifici primigeni del carrer Elisabets.

El 8 d’octubre de 1802, una Reial Ordre de Carles IV aprovà la fundació la Casa de Caritat, que esdevingué l’hospici públic de la ciutat i assumí la recollida general de pobres. L’antic Real Hospicio y Refugio tornà a denominar-se Casa de Misericòrdia i recuperà el seu perfil assistencial originari, més restringit i especialitzat en l’acolliment de noies menors de dotze anys. Aquesta línia d’actuació que ha perdurat fins als nostres dies.

Un altre canvi important es produí al 1920, en substituir-se la comunitat de Terciàries de Sant Francesc per les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, també anomenades Filles de la Caritat, comunitat de règim obert que encara avui s’ocupa de l’atenció de les nenes acollides a la Residència i des de 1974, de la direcció de l’Escola Labouré.

El 10 d´octubre de 1984 es constituí la Casa de Misericòrdia com a Fundació privada, reafermant el propòsit de continuar amb la seva obra benèfica i assistencial. Tanmateix, es proposà ampliar la seva activitat social, potenciant també una obra cultural de caràcter popular.