Joventut Seràfica de Llucmajor

Historia

L'actual confraria és un vestigi de l'antiga associació de la Joventut Seràfica que l'any 1920 ja funcionava. El seu objecte era promoure la formació social, cristiana, cultural i recreativa dels joves llucmajorers. Al principi, pels actes culturals i recreatius que s'organitzaven, s'aprofitava el corredor de la Coral del Convent de Sant Bonaventura. L'any 1929, sent superior del Convent Fra Cristòfol Esteve, i director de la Joventut Seràfica Fra Vicenç Coll, s'aconseguí un nou saló per a l'associació. El 1931 fou nomenat superior del Convent Fra Macià Horrach i Fra Cristofol Esteve director de la Joventut Seràfica. És en aquest moment en què la Joventut Seràfica inicia una brillant etapa de formació de la joventut en tots els caires humans i religiosos.

Durant la Guerra Civil molts de seràfics es veren obligats a anar a la guerra. Després l'associació es reorganitzà i prengué un nou impuls, seguint amb la formació humana, cultural i espiritual dels joves, per obra de Fra Cristòfol Esteve i del nou Vice-director, Fra Sebastià Amengual, que passà a ser el seu director el 1941. El 1946 per obra de Fra Sebastià Amengual nasqué la Confraria de Penitents de la Joventut Seràfica de dintre la mateixa associació. A partir del 1944 entrà en decadència i el 1955 l'activitat arribà a ser gairebé nul·la. D'ella, avui en dia, sols perdura la Confraria de Penitents de la Joventut Seràfica, que es regeix pels nous estatuts del 2001.