Mediació en conflictes

Sobre Nosotros

La mediació ens permet identificar les necessitats de les parts en conflicte, per tal de poder esbrinar els interessos i poder entendre les posicions.

Historia

INTENTAR VIURE SENSE CONFLICTES

Veient el resultat de les relacions socials que ens envolten, només ens podem preguntar, per què estem constantment rodejats de situacions conflictives, incòmodes, provocadores i poc satisfactòries que ens impedeixen ser feliços i gaudir en tranquil•litat de la nostra vida, doncs no només ens pertorben els possibles problemes familiars o de parella, ...sino els laborals, socials, escolars, veïnals, polítics, socials, …

Des de fa anys, a nivell europeu i també a Catalunya ( anys després a Espanya) s’ha legislat a favor de la creació de figures conciliadores, pacificadores i facilitadores d’acords en temes de conflictes. Apareix doncs legislada i reconeguda la figura del mediador com a facilitador d’acords, mediador en resolució de conflictes.

Els mediadors el que procurem és que les diverses parts que estiguin vivint una controvèrsia, puguin rebaixar la crispació i incomunicació que s’estigui produint, per tal que per elles mateixes puguin arribar a la serenitat suficient com per poder decidir cóm volen o poden gestionar les seves relacions futures ( mediació Transformativa) o com volen resoldre el conflicte determinat que els ha dut a la mediació ( mediacions Harvard). Doncs judicialitzar el seu problema, comportaria no decidir sobre el resultat de la qüestió, ja que seria un jutge qui ressolés per exemple, qui s’ha de quedar la custòdia del nostres fills, ...o qui dels quatres germans s’ha de cuidar de l’avi o ..... en empreses familiars qui dels fills ha de liderar el futur empresarial familiar, ...

Com veiem, infinitats de situacions poden en fase judicial, ser resoltes per un tercer ( jutge) sense cap coneixement emocional de les parts, i que tot i tenint grans coneixements jurídics, i que tot i sentenciant de forma legal i ajustada a llei, molt possiblement la solució no sigui justa ni satisfactòria per a totes les parts, generant a més la sensació de vencedors i vençuts. La mediació pretén aconseguir que en els acords, no es produeixi aquesta sensació de perdedors i guanyadors sino que facilita que amb l’estabilitat i serenor aconseguida en el procés, totes les parts sentin que no han perdut.
En mediació, tant en un cas com en l’altre són les pròpies parts implicades les que decideixen i acorden el seu futur, cóm sobreviuen al conflicte i cóm poden gestionar les seves futures relacions i/o conflictes.

És en tot aquest camí on els mediadors acompanyem i facilitem el camí de l’acord, a través de tècniques específiques, com l’escolta activa, la contextualització, el parafraseig, l’empatia, l ‘assertivitat , per tal que les parts puguin assolir un grau de comprensió suficient sobre els motius, necessitats, i interessos de l’altra part i així comprendre les raons que han produït certes reaccions “humanes” que ens afecten directament i que “a priori” no enteníem.

Quants cops hem dit ....” si m’ho haguessis dit, ....si m’ho haguessis explicat , ...però si no m’ho dius cóm vols que ho sàpiga?. Els mediadors hem de facilitar que les parts puguin explicar-se les raons, els motius, les pors ,els sentiments i les emocions que les parts no saben intercanviar-se.

La tasca del mediador pot semblar infantil, doncs, cóm podem gestionar acords entre parts que estiguin tant distanciades? només esperant que elles reaccionin davant del seu propi problema?
Es molt senzill i alhora complicat, m’explico.
Es tracte d’esbrinar en cada part, les posicions de cada part que són molt fàcils de identificar ( doncs és el que la part mostra i podem veure) , esbrinar quins interessos tenen, perquè aquests interessos són fruit de les necessitats que cada part té.
Aquesta segona fase de identificar els interessos i les necessitats són les més complicades d’esbrinar perquè de vegades, ni la pròpia part sap, perquè s’ha posicionat d’aquella forma, ni en el fons perquè manté una actitud hostil cap al seu entorn, parella, família, veí....
Buscant , descobrint i identificant les necessitats, podrem entendre els interessos que mouen a les parts, i podrem entendre llavors la posició que mostra cada part, inclús de forma inconscient.

Es tracta d’anar desfent un cabdell de llana, estirant poc a poc per un extrem i anant treballant el fil, per poder de manera pacífica, consensuada i acordada anar teixint el propi futur, decidint amb responsabilitat cóm volem que sigui la nostre relació amb els demés i amb el món.

En definitiva intentar viure feliç, intentant ser protagonistes de les nostres pròpies decisions en quant a cóm volem relacionar-nos amb els demés, però sobretot ensenyant als nostres fills, amb l’exemple diari del nostre comportament, que el millor per viure minimitzant els conflictes és aprendre a gestionar-los i molt millor aprendre a evitar-los.

Elisabeth Boncocmpte -Màster en mediació i resolució de conflictes en l’especialitat de família i en dret privat. Llicenciada en dret.