Semproniana

Sobre Nosotros

El Semproniana és un restaurant situat a l'eixample de Barcelona liderat per l'agitadora gastronòmica Ada Parellada.

Historia

Un dia de novembre el 1993…
… vam encendre els fogons de Semproniana.

Començàvem a oblidar l’eufòria de les Olimpíades i encaràvem el dia a dia, que és la tonada de la cançó dels oficis.

Sóc filla, néta i besnéta de restauradors, els Parellada. Fa més de dos-cents anys que la família ens dediquem a cuinar i servir plats, àpats i celebracions de tota mena. El nostre ofici, un esforç diari i continuat, és un compendi de sabor i gent, de converses i productes, d’aromes i riures, de cassoles i petons furtius, el nostre ofici es barreja amb el batec de la vida.
Amb en Santi Alegre i en Joan Pluvinet, vam llogar una antiga editorial, al bell mig de l’Eixample, substituint les lletres dels llibres per cartes amb promeses de llobarro al forn, botifarra negra per un tub, xai agredolç i delírium tremens de xocolata.

I el vam batejar SEMPRONIANA, fet que ha generat curiositat a tort i a dret. Desvetllem el perquè, doncs:

Uns vasos d’època romana, una mena de Michelin avant la lêtre, donen la pista de la via d’unió entre Cadis i Roma. En el llarg itinerari, una vil•la misteriosa no coincideix amb cap antic assentament romà. Aquesta vil•la és Semproniana, però en la zona del Vallès on geogràficament s’haurien d’haver trobat vestigis romans, no hi ha ni una mostra que l’Imperi hi hagués habitat.

A mitjan segle XX, l’historiador granollerí Josep Estrada esbossa una teoria amb la qual intenta demostrar l’existència de l’antiga vil•la romana, de nom Semproniana.
Gairebé tractant-lo de boig, tots els historiadors de la ciutat rebutgen la citada teoria.

Cinquanta anys més tard del primer apunt de l’historiador Estrada i, gràcies a les obres per a l’adequació del pavelló olímpic de handbol, es troben les primeres i úniques restes romanes.
Granollers ha de modificar la seva història escrita i demostrada fins la data.

Triar SEMPRONIANA com a nom pel nostre flamant nou espai va ser un homenatge a la perseverança d’aquelles persones que creuen en les seves idees, en les seves teories, tot i que a la pràctica no trobin les eines que les corroborin als ulls dels més incrèduls.

Avui, després de dubtar, obrir dia rere dia, passar-les de tots colors i, en definitiva, suar la cansalada, podem afirmar que l’esforç ha valgut la pena. Coherents amb les nostres idees, la perseverança ha estat la bandera que ha omplert de sentit tots i cada un dels plats que hem cuinat a Semproniana, un local batejat amb un nom ple de sentit.

Els fogons continuen en marxa coent llobarros, pollastres, salses per tots els gustos i moltes il·lusions i energies per seguir endavant.