Ciutat de Terrasa

Sobre Nosotros

Coneixes Terrasa? La guia interactiva de la ciutat de Terrasa en un clic, Participa-hi i que no tu expliquin! Pàgina NO OFICIAL

Historia

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. En el cens del 2011[3] es recull un nombre d'habitants de 213.697, el que significa que és la quarta ciutat de Catalunya en població.

És un important nus de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril, té diverses escoles universitàries i és seu d'un bisbat. Terrassa és al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt un con de dejecció al·luvial per on drenen les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la península Ibèrica i d'Europa. Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau,[4] i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna,[5] arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa[6] el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L'any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s'establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.

El 3 de setembre de 1713, durant la Guerra de Successió espanyola,[7][8] l’expedició del diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va arribar a Terrassa amb l’objectiu de reclutar homes per atacar el cordó borbònic que assetjava Barcelona. En aquella jornada, els expedicionaris catalans es van fortificar al coll Cardús per sorprendre la columna borbònica que els perseguia. El contingent francoespanyol, dirigit per Feliciano Bracamonte i format per uns quatre mil efectius, va esquivar l’atac i va obligar els homes de Berenguer i Nebot a fugir.

Quan la tropa borbònica entrà a Terrassa, bona part de la població es resguardava al convent de Sant Francesc. No obstant això, aquell vespre van morir vint-i-dos habitants, l’església del Sant Esperit va ser saquejada i, la vila, incendiada. L’endemà, 4 de setembre, la soldadesca va tornar a cremar Terrassa i només la pluja va evitar danys majors. En total, fins a cent cinc edificis van quedar afectats pel foc, aproximadament una tercera part de la vila.

Finalitzada la Guerra de Successió, arran de la victòria de Felip V, Terrassa com a la resta de Catalunya va patir una repressió ferotge, es van imposar noves autoritats, es van suprimir els Consells com a òrgan de poder local i es va decretar la constitució de l'Ajuntament, un òrgan propi de Castella. A nivell de població, els efectes de la guerra van comportar una disminució del 32% d'habitants.

Durant la Tercera guerra carlina, el 22 de juliol de 1872 una partida de 500 carlins encapçalada per Joan Castells va arribar en tren[9] i va atacar Terrassa per recaptar la contribució de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'assalt a l'ajuntament, en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.[10]

Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau. Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou). L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.